TILC: Comunicació a Internet

En aquest tema , he pogut reflexionar sobre les xarxes socials i la seua implicació en els joves i en les aules. És un tema molt comentat actualment, ja que cada vegada els joves comencen abans a utilitzar aquest tipus de xarxes.

He navegat per la xarxa “Scribd”, no la coneixia i la recomane, ja que en aquesta xarxa pots compartir, publicar, comentar i llegir diferents documents que poden ser descarregats. Pots trobar informació sobre qualsevol tema, llegir i contrastar diferents documents, a més de llegir llibres organitzats per temes. Crec que és una bona xarxa per a poder ampliar coneixements, trobar informació i poder compartir documents que poden ser útils per a altres persones.

 Com a proposta d’ús de xarxa social, crec que utilitzaria Facebook per exemple o un blog, ja que penso que pot ser interessant per a treballar diferents àmbits dins de l’aula. Podríem fer un blog o una pàgina de Facebook de classe, i en aquesta anar penjant fotografies de les activitats que desenvolupen els alumnes, vídeos de casos pràctics que realitzen a classe, com per exemple un experiment, una coreografia,, una cançó, etc.

A més, podríem compartir-lo amb altres escoles i conèixer diferents alumnes i la seua manera de treballar.També penso que d’aquesta manera els pares poden estar al corrent de tot el que els seus fills treballen a l’aula.

Respecte a la tecnologia mòbil, en la meua opinió és un bon mètode per a fer que els alumnes estudien d’una manera entretenida i pot ser més motivadora. A més, s’eviten portar tants llibres i poden tindre tota la informació necessària a una sola tablet per exemple. Però, d’altra banda, crec que la tecnologia mòbil ja és molt utilitzada per els xiquets a casa com a distracció o com a forma de joc, aleshores ampliar aquestes hores d’estar davant d’una pantalla pot ser siga massa. Crec que també és una bona opció que estudien amb llibres, que escriguen amb bolígrafs i no solament amb un teclat d’ordinador o de forma tàctil. Tot té una part bona i mala, per això crec que es deuria treballar tot a l’aula en una bona mesura.

La llengua i les TIC

En aquest tema, he pogut aprendre un poc més sobre els diferents recursos web per a treballar les definicions en català. He navegat per diverses pàgines per buscar definicions per al meu tema elegit, "el fonema", i he descobert que hi ha una gran varietat de diccionaris i enciclopèdies que poden ser molt útils per a l'aula i per a la nostra vida diària.
Per al meu treball he navegat per exemple per el "Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans" on ràpidament vaig obtindre la definició que necessitava i unas altres relacionades. 

He observat diferències en els diferents diccionaris; com per exemple en les definicions, les assercions i la etimologia.

Per a mi, el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el DIEC són uns bons mètodes per a cercar definicions, ja que ens donen una clara i ràpida definició del concepte que volem.

He intentat cercar amb Optimot però la pàgina me'n dona error, i amb TERMCAT no he pogut trobar la paraula que necessitava, que en aquest cas era fonema.

Per altra banda, vaig utilitzar la "Enciclopèdia catalana online" per a obtindre una definició sobre la motivació, i vaig tindre un bon resultat perquè me va donar una definició molt completa sobre aquest tema.

•  A més, en aquesta entrada hem creat un núvol de paraules relacionat amb l'educació a partir del següent text, que és una definició de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Educació:

f enseny

L’efecte.

Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves. En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la col·lectivitat. Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass media i, sobretot, l’aparell escolar ( escola). Hom pot considerar la relació educativa com un art, bé que cal que els educadors tinguin coneixements aprofundits sobre què és l’infant i com pot ésser instruït i educat ( pedagogia). Hom s’esforça a aclarir aquestes i altres qüestions en aplicar l’experimentació científica, exponent primer i imperfecte de la qual fou el test, mentre que unes altres investigacions es refereixen a la didàctica de les diverses matèries d’estudi. Els estats tendeixen a fomentar la investigació educativa i creen els anomenats instituts de ciències de l’educació, com també centres pilot, vinculats a les universitats. Tanmateix, l’experimentació científica aporta tècniques i mètodes concrets però no es pronuncia sobre la validesa dels mitjans educatius ni sobre la natura i legitimitat dels fins de l’educació. Aquesta tasca pertoca a la filosofia de l'educació. Als pobles primitius, l’educació consistia en un feix de preceptes i pràctiques destinats a garantir la supervivència del grup, clan o tribu per l’entrenament dels joves en les tècniques i arts necessàries per a mantenir la vida (menjar, vestir, allotjament); consistia també en la transmissió dels costums, tradicions i creences, vista com el fonament de l’estabilitat social. Més tard, en les civilitzacions del Pròxim i Llunyà Orient, el sistema educatiu es perfeccionà. Entre els xinesos, per exemple, sembla que fou creat un sistema força flexible: l’educació consistia a llegir i reproduir fidelment el contingut i l’estil dels llibres del cànon confucià, i la selecció per a càrrecs oficials era feta mitjançant un sistema rigorós d’exàmens. Entre els jueus, els escribes eren mestres i intèrprets de la llei de Moisès, i el principal centre educatiu era la sinagoga; després del 70 dC, l’educació religiosa i moral anà adoptant la forma de receptes precises, que són, encara avui, vigents. A Grècia es destacaren dues formes oposades d’educació: una a Esparta, de caire estatal, i una altra a Atenes, dependent gairebé exclusivament de la iniciativa privada i domèstica. A Esparta el nen fins a set anys era educat a casa; després venia la instrucció col·lectiva, que posava l’èmfasi, sobretot, en el conjunt de cinc exercicis atlètics anomenat pentatló i en la memorització de les lleis de Licurg; i de 18 a 30 anys hom servia l’estat. A Atenes foren institucions educatives clau la palestra, on els nois s’entrenaven per al pentatló, el didaskaleĩon, on hom aprenia de tocar la flauta i de llegir i escriure, i el gimnasi, on continuava l’entrenament físic a partir de 15 anys; l’esclau que acompanyava el nen a l’escola, el paidagogós, donà posteriorment el nom als mateixos educadors (pedagogs). El sistema educatiu romà tenia, com a grau inferior, el del ludus, o escola del litterator, al qual seguia el del grammaticus, o aprenentatge de l’art de parlar correctament; la instrucció superior era impartida per les escoles de retòrica. Tot i que, amb l’Imperi, s’esdevingué la generalització de l’escola com a lloc i mitjà principals d’educació, els primers cristians hagueren de diferenciar l’educació pròpiament cristiana —portada a terme en el si de la família— i l’ensenyament cultural que hom impartia en els centres escolars oficials. La progressiva intervenció de l’Església en la tasca educativa anà superant aquesta diferenciació i tornà a la unitat romana entre educació i ensenyament escolar, situació que ha perviscut durant segles a Occident ( ensenyament). La relativa despreocupació dels pares per l’educació de llurs fills que això suposava ha estat modernament qüestionada, i hom insisteix actualment en la necessitat de col·laboració entre la família i l’escola en ordre a una autèntica formació. Hom insisteix també en la diferència que hi ha entre l’ensenyament, com a funció més pròpia de l’escola i dels sistemes educacionals, i l’educació pròpiament tal, d’abast més ampli i integral.

Recomanació d'un vídeo

Aquest vídeo ens explica com la tecnologia pot ajudar a persones amb discapacitat. El recomane perque tracta aspectes desconeguts per a mi i crec que per a moltes altres persones sobre diferents ginys tecnòlogics que fan més fàcil la vida a les persones amb discapacitat, i que són molt utils en la nostra societat.

Coneixements previs sobre TIC

Les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es poden descriure com el conjunt de recursos necessaris per a manipular la informació. Agrupen els elements i les técniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment de la informàtica, Internet i telecomunicacions.

El telèfon, la televisió i l'ordinador formen part de les TIC, tecnologies que ajuden a la comunicació i l'intercambi d'informació en el món actual.

Les Tic estàn molt presents en la nostra vida diaria, com per exemple les càmeres digitals, sempre que anem de viatge portem una per a poder recordar els moments, i són molt més cómodes que les altres.

El telèfon mòbil és molt  util, ara podem entrar al nostre correu, fer fotos amb una gran qualitat, parlar amb els nostres amics i familiars, tenir accés a Internet i a moltes aplicacions.

D'altra banda,ara no podriem viure sense un ordinador amb accés a internet, ja que és imprescindible per a la majoria de persones per poder desenvolupar les seues eines diaries. 

Actualment en moltes escoles els alumnes estudien amb tablets en lloc de llibres, amb projectors en lloc de pissarres,etc. perquè és un métode molt més interactiu i divertit per als alumnes. 

Una pàgina que jo visite i és molt interesant per a poder veure diferents recursos per a mestres és www.ayudaparamaestros.com.  

Presentació

Hola, el meu nom és Cristina, mestra d'educació primaria. Sempre m'ha agradat la docència i treballar amb xiquets de totes les edats. 

En aquest blog, anirem desenvolupant el continguts de l'assignatura. En la meua opinió crec que és una assignatura molt interesant per poder aprendre més sobre l'importància de les TIC ja que cada vegada es major l'ús de les noves tecnologies en l'educació, com per exemple les tablets, ordinadors, etc.  És una bona ferramenta de treball en classe, ja que ens permet utilitzar molts recursos i els alumnes aprenen d'una manera més divertida i experimental.
Anirem coneixent més sobre aquest tema i sobre com aplicar-lo al tractament integral de llengua i continguts.