Experiències TIC a l'aula

Aquest tema ens parla de la gran quantitat d'experiències que hi ha a l'aula amb les TIC. 

A l'hora de treballar les TIC, cal tenir en compte l'espai del centre, l'organització de l'aula, els recursos, la metodologia, la temporització i l'avaluació. 

La competència digital docent és una qüestió pedagògica important, és a dir les capacitats que té el docent per treballar amb les tic. Això està explicat en l'article que apareix en el tema, que ens mostra el model TPACK, que planteja tres competències docents necessàries que són:

La competència disciplinar, abasta els coneixements en relació a la matèria disciplinar.
La competència tecnològica, es refereix al coneixement de tot tipus de tecnologia, no solament informàtica.
La competència pedagògica, es correspon amb els mètodes i processos d'ensenyament i inclou coneixements sobre la gestió i organització de l'aula, anàlisi i planificació curricular i l'aprenentatge de l'alumne.

Respecte a aquestes competències, crec que sóc més competent en la disciplinar, ja que conec el temari de la matèria disciplinar que es treballa en educació primària. alhora que crec que sóc competent en la pedagògica, ja que quan he estat en un aula realitzant les meves pràctiques sempre he destacat per innovar en els mètodes d'ensenyament als alumnes amb activitats, jocs i projectes molt atractius per als nens alhora que enriquidors. No obstant això, pot ser que sigui menys competent en la tecnològica, ja que ara hi ha molts recursos i novetats tecnològiques que encara se m'escapen de les mans, ja que encara puc aprendre i millorar més en aquesta competència.

Un altre punt que hem vist en aquest tema és l'organització de l'aula d'informàtica, la més convenient seria amb les taules dels ordinadors en forma de ferradura o amb les taules en fileres perpendiculars al lloc on està el profesor, per a que el profesor puga accedir amb facilitat a tots els alumnes. D'altra banda, en la meua opinió, si a més de fer la classe d'informàtica volem treballar a l'aula amb els ordinadors en qualsevol assignatura durant el dia escolar, organitzaria les taules ficades per grups amb els ordinadors, de manera que tots els alumnes tinguen una visió a la pissarra o pissarra digital i al profesor, i a més puguen treballar en grups o individualment amb els ordinadors. (Aquesta organització es pot observar en el video del Projecte Viquilletra).

He vist diferent exemples per a treballar amb les TIC dins de l'aula, exemples de treballs col·laboratius en els quals els alumnes treballen en grups les diferents competències. Tots molt útils per a posar en pràctica dins de l'aula, sobretot el Projecte Viquilletra m'ha paregut molt interessant.

A més, amb la tasca a realitzar en aquest tema, he pogut planificar i organitzar una activitat per a treballar les TIC a l'aula, amb l'organització i temporització corresponent, que en la meua opinió seria interesant i divertida per a treballar amb els alumnes, a la vegada que enriquidora per a ells.

Maquinari TIC

Durant aquest tema, he pogut aprendre un poc més sobre el maquinari que podem utilitzar en l'aula, destacant la tauleta tàctil i la pissarra digital. Ja coneixia aquest tipus de maquinari, però he pogut aprofundir una mica més en el tema.

- La taula tàctil és molt comú actualment entre els xiquets, ja que la utilitzen des de menuts per a jugar a casa i per divertir-se, però dins de l'aula poden ser molt útils com a recurs didàctic. Són més manejables que un ordinador de taula, i poden usar-se com a llibres de text digitals. Els alumnes poden jugar, llegir, escriure,etc, d'una manera motivadora i a més tenen una gran varietat d'aplicacions. Però d'altra banda, les tauletes tàctils tenen molt poca capacitat per emmagatzemar arxius i l'escola que les utilitze necessitaria una bandamolt ampla d'Internet per a que tots els alumnes tinguen conexió, lo que no seria molt barat per al centre.

- La pissarra digital ja està substituint a la pissara tradicional en moltes escoles, ja que té molts avantatges si se sap utilitzar bé. Els alumnes poden aprendre amb els llibres de text digitals d'una manera divertida, enriquidora i motivadora ja que poden auto-corregir-se i evaluar-se amb diverses activitats. La pissarra digital té infinitat de recursos per als mestres, poden ampliar els temes amb tota la informació que necessiten d'Internet, donar exemples, visualitzar videos,etc. A més, els alumnes poden fer exposicions dels temes que es tracten a classe i aprendre participant més en l'aula. El problema es que necessiten un manteniment, i són un poc costoses per als centres.

El més important de tot aquest maquinari és aplicar-lo lògicament, coneixent les seues possibilitats i utilitats per a afavorir l'aprenetatge dels alumnes. En la meua opinió tots els centres que puguen, deurien tindre pissarres digitals, sempre que s'ho puguen permetre, ja que actualment estem en un entorn digitalitzat i és un recurs que afavoreix un aprenetatge motivador per als alumnes. El problema és que molts professors no saben utilitzar aquest tipus de maquinari i continuen fent el mateix que feien amb la pissarra tradicional. Per tal de solucionar aquest problema, els mestres deurien fer algun curs o aprendre el complet funcionament i recursos del maquinari. 

Hi ha que innovar en el material però també en la forma d'ensenyar, ja que actualment hi han molts recursos a Internet com webquests, jocs, wikis, blogs,etc, a més de tota la informació que necessitem per poder aplicar a l'aula.

Crec que el mestre ha de donar tota la informació als alumnes sobre recursos digitals i després guiar-los per a que puguen aplicar-lo favorablement.

Tema 5: aprenentatge a Internet

Com ja sabem, actualment és molt enriquidor l'aprenetatge a Internet, a més cada vegada s'utilitzen més plataformes d'aprenetatge online ja que són molt útils per a poder mantindre una millor comunicació dels mestres amb els alumnes, com és el cas de plataformes de pàgines universitàries o de plataformes per a que els mestres puguen informar als pares, ficar notes dels alumnes, controlar els deures,etc.

En aquest tema he pogut coneixer diferents recursos que hi ha a Internet i com podem utilizar Internet per a crear processos d'ensenyament-aprenetatge per als nostres alumnes. He navegat per diferents WebQuests, caceres del tresor, blog i wikis, a continuació una breu definició de cadascuna:

- Una WebQuest és una activitat per a que els alumnes investiguen, cerquen informació i aprenguen a utilitzar-la i reflexionar a través d'un descobriment guiat.

- La cacera del tresor consta d'una sèrie de preguntes per als alumnes sobre un tema, ells han de contestar cercant per Internet, i després es planteja una última pregunta que han de resoldre en grup amb la informació anterior.

- Un blog és un diari personal publicat a Internet amb diferents entrades, opinions i enllaços segons el tema que es tracta.

- Una wiki és una web que s'elabora per un grup d'usuaris i permet el treball col·laboratiu que pot ser modificat per qualsevol que no siga el seu autor inicial, a més permet accedir a molta informació i aporta nova informació amb els nostres alumnes.

En la meua opinió m`han paregut recursos molt útils per a poder aplicar i treballar amb els nostres alumnes d'una manera enriquidora i divertida, ja que per exemple amb les caceres del tresor i les webquest els alumnes aprenen de forma lúdica i col·laborativa, a través de la informació que troben per Internet. Per altra banda, crec que els blogs són una gran font d'informació i recursos per a aplicar en l'aula. M'ha agradat molt un blog que té el nom de "El regne de la imaginació" que està centrat en activitats,jocs, videos i contes per aprendre a llegir i cridar l'atenció i motivar als alumnes a llegir més, l'enllaç és el següent http://bibliotecaescolarlacanonja.blogspot.com.es/

Una wiki que he descobert i m'ha paregut interessant és Reeduca http://rededuca.wikispaces.com/home , en aquesta wiki hi ha una classificació de les diferents matèries on pots trobar ràpidament informació i activitats d'una gran varietat de temes. Crec que és molt útil per a reforçar els coneixements dels alumnes.

Aquest és un breu resum de tot el que he pogut navegar i cercar per les diferents webs, he descobert una ampla varietat de recursos online molt motivadors per a posar en pràctica amb els alumnes.

Informació a Internet

Internet ens permet obtindre informació amb molta rapidesa i facilitat. Actualment, és un magnífic recurs educatiu ja que navegant per diferents webs podem trobar moltes possibilitats d'aprenetatge i activitats per a treballar en l'escola i poder reforçar els coneixements dels alumnes.

En aquest tema, després de llegir la part teòrica, he navegat per diferents webs temàtiques, però sobretot he indagat més en les webs d'educació, ja que són les que m'interessen. He visitat blogs, revistes, wikispaces, i a través de totes aquestes pàgines he pogut navegar per unes altres sense poder parar ja que hi han infinites webs interessants. Una que m'ha agradat molt ha sigut "Jueduland", http://roble.pntic.mec.es/arum0010/ és una pàgina de jocs educatius interactius en línia  per a xiquets d’infantil i primària. Apareixen diferents dibuixos on podem entrar directament en jocs interactius, però més abaix de la pàgina hi ha una classificació d’activitats segons les assignatures i el nivell, i a més dins de cada assignatura hi ha una classificació per continguts. D’aquesta manera, és molt fàcil accedir als temes o activitats que necessitem en cada moment. 

A més, durant aquest tema, he navegat per diferents portals educatius i he visitat diferents pàgines, una que m'ha paregut original ha sigut "Sopa de lletres" http://www.sopesdelletres.cat/ca/home.html ,on el principal objectiu és crear sopes de lletres gegants, com més grans millor i amb una gran quantitat de paraules a buscar.M'ha agradat ja que quan jo era més menuda vaig tindre un mestre que ens enssenyava molts conceptes a través de sopes lletres i era un bon mètode d'aprenetatge ja que apreníem jugant. Pense que és una manera diferent i divertida de treballar dins de l’aula els diferents continguts.

Amb aquest tema he descobert noves pàgines de recursos educatius i diferents jocs interactius molt útils per a aplicar en l'escola, i es que en la meua opinió sempre es divertit aprendre jugant!

TILC: Comunicació a Internet

En aquest tema , he pogut reflexionar sobre les xarxes socials i la seua implicació en els joves i en les aules. És un tema molt comentat actualment, ja que cada vegada els joves comencen abans a utilitzar aquest tipus de xarxes.

He navegat per la xarxa “Scribd”, no la coneixia i la recomane, ja que en aquesta xarxa pots compartir, publicar, comentar i llegir diferents documents que poden ser descarregats. Pots trobar informació sobre qualsevol tema, llegir i contrastar diferents documents, a més de llegir llibres organitzats per temes. Crec que és una bona xarxa per a poder ampliar coneixements, trobar informació i poder compartir documents que poden ser útils per a altres persones.

 Com a proposta d’ús de xarxa social, crec que utilitzaria Facebook per exemple o un blog, ja que penso que pot ser interessant per a treballar diferents àmbits dins de l’aula. Podríem fer un blog o una pàgina de Facebook de classe, i en aquesta anar penjant fotografies de les activitats que desenvolupen els alumnes, vídeos de casos pràctics que realitzen a classe, com per exemple un experiment, una coreografia,, una cançó, etc.

A més, podríem compartir-lo amb altres escoles i conèixer diferents alumnes i la seua manera de treballar.També penso que d’aquesta manera els pares poden estar al corrent de tot el que els seus fills treballen a l’aula.

Respecte a la tecnologia mòbil, en la meua opinió és un bon mètode per a fer que els alumnes estudien d’una manera entretenida i pot ser més motivadora. A més, s’eviten portar tants llibres i poden tindre tota la informació necessària a una sola tablet per exemple. Però, d’altra banda, crec que la tecnologia mòbil ja és molt utilitzada per els xiquets a casa com a distracció o com a forma de joc, aleshores ampliar aquestes hores d’estar davant d’una pantalla pot ser siga massa. Crec que també és una bona opció que estudien amb llibres, que escriguen amb bolígrafs i no solament amb un teclat d’ordinador o de forma tàctil. Tot té una part bona i mala, per això crec que es deuria treballar tot a l’aula en una bona mesura.

La llengua i les TIC

En aquest tema, he pogut aprendre un poc més sobre els diferents recursos web per a treballar les definicions en català. He navegat per diverses pàgines per buscar definicions per al meu tema elegit, "el fonema", i he descobert que hi ha una gran varietat de diccionaris i enciclopèdies que poden ser molt útils per a l'aula i per a la nostra vida diària.
Per al meu treball he navegat per exemple per el "Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans" on ràpidament vaig obtindre la definició que necessitava i unas altres relacionades. 

He observat diferències en els diferents diccionaris; com per exemple en les definicions, les assercions i la etimologia.

Per a mi, el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el DIEC són uns bons mètodes per a cercar definicions, ja que ens donen una clara i ràpida definició del concepte que volem.

He intentat cercar amb Optimot però la pàgina me'n dona error, i amb TERMCAT no he pogut trobar la paraula que necessitava, que en aquest cas era fonema.

Per altra banda, vaig utilitzar la "Enciclopèdia catalana online" per a obtindre una definició sobre la motivació, i vaig tindre un bon resultat perquè me va donar una definició molt completa sobre aquest tema.

•  A més, en aquesta entrada hem creat un núvol de paraules relacionat amb l'educació a partir del següent text, que és una definició de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Educació:

f enseny

L’efecte.

Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves. En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la col·lectivitat. Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass media i, sobretot, l’aparell escolar ( escola). Hom pot considerar la relació educativa com un art, bé que cal que els educadors tinguin coneixements aprofundits sobre què és l’infant i com pot ésser instruït i educat ( pedagogia). Hom s’esforça a aclarir aquestes i altres qüestions en aplicar l’experimentació científica, exponent primer i imperfecte de la qual fou el test, mentre que unes altres investigacions es refereixen a la didàctica de les diverses matèries d’estudi. Els estats tendeixen a fomentar la investigació educativa i creen els anomenats instituts de ciències de l’educació, com també centres pilot, vinculats a les universitats. Tanmateix, l’experimentació científica aporta tècniques i mètodes concrets però no es pronuncia sobre la validesa dels mitjans educatius ni sobre la natura i legitimitat dels fins de l’educació. Aquesta tasca pertoca a la filosofia de l'educació. Als pobles primitius, l’educació consistia en un feix de preceptes i pràctiques destinats a garantir la supervivència del grup, clan o tribu per l’entrenament dels joves en les tècniques i arts necessàries per a mantenir la vida (menjar, vestir, allotjament); consistia també en la transmissió dels costums, tradicions i creences, vista com el fonament de l’estabilitat social. Més tard, en les civilitzacions del Pròxim i Llunyà Orient, el sistema educatiu es perfeccionà. Entre els xinesos, per exemple, sembla que fou creat un sistema força flexible: l’educació consistia a llegir i reproduir fidelment el contingut i l’estil dels llibres del cànon confucià, i la selecció per a càrrecs oficials era feta mitjançant un sistema rigorós d’exàmens. Entre els jueus, els escribes eren mestres i intèrprets de la llei de Moisès, i el principal centre educatiu era la sinagoga; després del 70 dC, l’educació religiosa i moral anà adoptant la forma de receptes precises, que són, encara avui, vigents. A Grècia es destacaren dues formes oposades d’educació: una a Esparta, de caire estatal, i una altra a Atenes, dependent gairebé exclusivament de la iniciativa privada i domèstica. A Esparta el nen fins a set anys era educat a casa; després venia la instrucció col·lectiva, que posava l’èmfasi, sobretot, en el conjunt de cinc exercicis atlètics anomenat pentatló i en la memorització de les lleis de Licurg; i de 18 a 30 anys hom servia l’estat. A Atenes foren institucions educatives clau la palestra, on els nois s’entrenaven per al pentatló, el didaskaleĩon, on hom aprenia de tocar la flauta i de llegir i escriure, i el gimnasi, on continuava l’entrenament físic a partir de 15 anys; l’esclau que acompanyava el nen a l’escola, el paidagogós, donà posteriorment el nom als mateixos educadors (pedagogs). El sistema educatiu romà tenia, com a grau inferior, el del ludus, o escola del litterator, al qual seguia el del grammaticus, o aprenentatge de l’art de parlar correctament; la instrucció superior era impartida per les escoles de retòrica. Tot i que, amb l’Imperi, s’esdevingué la generalització de l’escola com a lloc i mitjà principals d’educació, els primers cristians hagueren de diferenciar l’educació pròpiament cristiana —portada a terme en el si de la família— i l’ensenyament cultural que hom impartia en els centres escolars oficials. La progressiva intervenció de l’Església en la tasca educativa anà superant aquesta diferenciació i tornà a la unitat romana entre educació i ensenyament escolar, situació que ha perviscut durant segles a Occident ( ensenyament). La relativa despreocupació dels pares per l’educació de llurs fills que això suposava ha estat modernament qüestionada, i hom insisteix actualment en la necessitat de col·laboració entre la família i l’escola en ordre a una autèntica formació. Hom insisteix també en la diferència que hi ha entre l’ensenyament, com a funció més pròpia de l’escola i dels sistemes educacionals, i l’educació pròpiament tal, d’abast més ampli i integral.

Recomanació d'un vídeo

Aquest vídeo ens explica com la tecnologia pot ajudar a persones amb discapacitat. El recomane perque tracta aspectes desconeguts per a mi i crec que per a moltes altres persones sobre diferents ginys tecnòlogics que fan més fàcil la vida a les persones amb discapacitat, i que són molt utils en la nostra societat.